Antonio Jiménez Millán

D’elegant i serena intel·ligència,
habitant generós de l’alta nit,
infal·lible a la pàgina i al llit,
militant de la calma i la decència;

com va viure, ha marxat, amb paciència
i silenciós coratge, i s’ha adormit
mirant l’acabament de fit a fit,
el son que se l’ha endut fins a l’absència.

Adeu, company de tanta fe nocturna,
mestre del tracte, savi del plaer,
que amb discreció has estat un gran poeta

fins que se t’ha apagat l’última espurna.
M’ensenyaràs encara a jugar bé
quan giri la mort meva a la ruleta.

---------------------------------------------

De elegante y serena inteligencia,
a la alta noche siempre le fue fiel,
infalible en la cama y el papel,
militaba en la calma y la decencia;

como vivió se ha ido, con paciencia
y valor silencioso;  se durmió
mirando su final, y se entregó
al sueño que sería solo ausencia.

Maestro del trato, sabio del placer,
compañero de albadas, hasta luego;
con discreción has sido un gran poeta
 
y acabaste tu vida dando juego.
Me enseñarás aún lo que hay que hacer
cuando gire mi muerte en la ruleta.